Neurociència cognitiva

Programa de recerca

Neurociències

Caps de grup

On som

Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro)

Com arribar-hi

Perfils professionals a les xarxes

Webs relacionades

El nostre grup de recerca emmarca la seva activitat investigadora a la intersecció entre la psicologia cognitiva i les neurociències, i centra la seva investigació en els mecanismes cerebrals de la cognició, especialment els implicats en l'atenció, la percepció auditiva i del llenguatge, el processament musical i les emocions, i com aquests mecanismes estan alterats en alteracions del neurodesenvolupament i en els trastorns mentals, com ara la dislèxia, l'autisme, el trastorn per dèficit d'atenció i l'esquizofrènia.

Actualment, una de les nostres principals línies de recerca se centra en com el cervell representa els sons de la parla per donar lloc a la percepció auditiva. En particular, estem interessats a establir els mecanismes pels quals el cervell extreu models de la regularitat implícita en l'entorn acústic per anticipar futurs esdeveniments sensorials, donant lloc al que es coneix com a percepció predictiva.

El nostre grup ha estat reconegut com consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2003 (codi actual: SGR2017-974), pertany a l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, i el seu coordinador, el Dr. Carles Escera, ha rebut el premi ICREA Acadèmia en les convocatòries de 2010 i 2015.

Línies de recerca

  1. Adaptació sensorial i errors de predicció en la jerarquia del sistema auditiu.
  2. Processos predictius en les interaccions sensorials-motores.
  3. Generadors cerebrals del potencial de seguiment de freqüència.
  4. Codificació dels sons del llenguatge en nadons: el potencial de seguiment de freqüència com a biomarcador per al desenvolupament neurocognitiu.
  5. Significat funcional de les diferències genètiques en la codificació dels sons del llenguatge.
  6. Cognició numèrica i ansietat a les matemàtiques.

Objectius científics

  1. Establir els mecanismes neuronals mitjançant els quals el sistema auditiu dóna sentit perceptiu a l'entorn acústic, i especialment al llenguatge, a través de l'estudi de l'adaptació sensorial i els errors de predicció i les seves interaccions amb el sistema motor i altres sistemes cognitius a múltiples nivells al llarg de la jerarquia auditiva, així com els seus determinants genètics.
  2. Caracteritzar la resposta de seguiment de freqüència (RSF) en la població neonatal per establir les capacitats perceptives del llenguatge en nadons, així com establir els factors ambientals, genètics, metabòlics i de maduració del sistema auditiu (mesurats mitjançant neuroimatge) que determinen aquesta resposta. L'objectiu últim és establir un biomarcador de predicció de risc que pugui aplicar-se a tots els nadons després del cribratge auditiu universal neonatal, que permetés instaurar mesures preventives, com ara programes d'enriquiment musical, en els casos de detecció de risc de retard neurocognitiu.

Àmbit/Camp d'especialització

La investigació del grup de Neurociència Cognitiva s'emmarca en les àrees de la Psicologia i les Neurociències, i concretament en les especialitats de psicofisiologia, neuropsicologia, psicogenètica, neurogenética i neurofisiologia. El nostre grup té una àmplia experiència en l'ús de tècniques d’electroencegalografia (EEG), amb nombroses publicacions internacionals en anàlisi temps-freqüència, anàlisi d'oscil·lacions i sincronització cerebral, i potencials evocats (PEs), entre aquests últims destaca l'anomenat mismatch negativity ( MMN) i la resposta de seguiment de freqüència (RSF o FFR). Igualment, tenim àmplia experiència en magnetoencefalografia (MEG), i fem servir també tècniques psicofísiques, de neuroimatge i genètiques, aplicades tant a l'estudi de voluntaris sans com de poblacions clíniques en neurologia, psiquiatria i especialment en trastorns del desenvolupament.

Les nostres principals contribucions han estat: la demostració que el cervell del nounat pot extreure relacions abstractes entre estímuls auditius, en el que s'ha anomenat "intel·ligència primitiva" en audició (Eur J Neurosci 2005); que els individus amb tartamudesa del desenvolupament presenten una representació neuronal borrosa dels sons del llenguatge (Neurology 2005), o que l'habilitat per produir els sons d'una segona llengua es relaciona amb la capacitat del cervell per percebre els sons de la llengua materna (PNAS 2008). Més recentment, hem demostrat la implicació del gen per al transportador de la serotonina en la codificació cerebral eficient dels sons del llenguatge (J Neurosci 2017), i que els nens amb Trastorn de l'espectre autista tendeixen a augmentar, en lloc de suprimir, els seus respostes neuronals subcorticals davant l'estimulació repetitiva, explicant així les seves hipersensibilitats sensorials (Biol Psychol 2020).

Membres del grup

Últimes publicacions

Més publicacions

Tesis

  • Motor-auditory interaction: a window towards associative and predictive processing
    Organisme
    UNIVERSIDAD DE BARCELONA
    16/12/2019
Més tesis

Notícies

Més notícies