Es crea el primer índex internacional de predicció de conductes suïcides

Es tracta d'un estudi desenvolupat per 23 especialistes, liderats per Matthew K. Nock (Universitat de Harvard), que pretèn conèixer els factors associats a tenir conductes suïcides amb l'objectiu de poder prevenir els intents de suïcidi i per tant les morts associades.

Els factors que s'han trobat relacionat amb el suïcidi són gènere femení, edats més joves, menys educació, no viure en parella, estar desocupat, patir alguns trastorns mentals, haver patit adversitats en la infància i si els pares tenen trastorns mentals.
Un dels investigadors és el Dr. Josep Maria Haro, que a part d'altres importants aportacions a l'estudi, ha realitzat unes 5.500 entrevistes a Espanya per a aquest estudi, que analitza els comportaments suïcides, i no suïcidis consumats, ja que l'avaluació es basa en entrevistes a la població adulta. Les dades del treball s'han publicat al Journal of Clinical Psychiatry, i provenen de l'enquesta realitzada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) "Estudi Mundial de Salut Mental entre 2001 i 2007", en el que 108.705 adults de 21 països respongueren a l'Entrevista Diagnòstica Internacional Composta. El Dr. Haro assegura a elmundo.es que: "El suicidi està present a tot el món, encara que hem pogut comprovar com existeixen zones geogràfiques on es donen amb una freqüència major, com els països nòrdics o els de l'antic bloc de l'Est, en Eslovenia, per citar algun d'ells".

S'han recollit dades d'individus de 21 països diferents de tots els continents, com Àfrica (Nigeria, Sudàfrica), Àsia (India, Japó, Xina), Oceania (Nova Zelanda), Europa (Espanya, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Holanda, França, Rumania, Bulgaria) o Amèrica (Mèxic, Colòmbia, Brasil), amb la intenció de trobar diferents vies per a reduir el nombre de suicidis, doncs en cada país hi ha influències diferents. Una de les conclusions que van poder extreure és que la meitat dels qui intenten treure's la vida pateixen un trastorn mental que es pot diagnosticar. Ademés, el risc de que es produeixi aquesta conducta és major en els casos on es manifiesten conjuntament varis dels trastorns. Sembla quedar clar que cada trastorn mental es pot associar a una fase diferent del procés de suicidi, éssent fonamental el diagnòstic precoç de la malaltia.

"Aquestes conclusions proporcionen un entendiment més depurat de l'associació que existeix entre els trastorns mentals i el suïcidi, però és necessària una futura investigació per determinar els mecanismes pels quals la gent pensa en el suïcidi i posteriorment passa a l'intent", expliquen els autors.

L'estudi està publicat a: Borges G, Nock MK, Haro Abad JM, Hwang I, Sampson NA, Alonso J, Andrade LH, Angermeyer MC, Beautrais A, Bromet E, Bruffaerts R, de Girolamo G, Florescu S, Gureje O, Hu C, Karam EG, Kovess-Masfety V, Lee S, Levinson D, Medina-Mora ME, Ormel J, Posada-Villa J, Sagar R, Tomov T, Uda H, Williams DR, Kessler RC. "Twelve-Month Prevalence of and Risk Factors for Suicide Attempts in the World Health Organization World Mental Health Surveys". Journal of Clinical Psychiatry 71 (12): 1617 – 1628, 2010.

Vols compartir aquesta notícia?