"No tots els tractaments psicològics serveixen igual per tothom"

Cada any, la Setmana de la Salut Mental és una cita clau per donar visibilitat, reflexionar i actuar en relació amb els reptes que encara envolten la salut mental en la nostra societat. El 2025 no és una excepció: del 6 al 10 d'octubre, a Sant Boi de Llobregat, es desplegarà un programa sota el títol "5 dies, 5 reptes", amb eixos com la salut mental i els joves, les famílies, l'esport, la recerca i la incertesa. A Espanya, el 2025 arriba amb avenços esperançadors, però també amb grans desafiaments pendents. El Govern ha aprovat una partida de 39 milions d'euros per reforçar la salut mental, dins dels 229 milions destinats a reforçar tant l'Atenció Primària com la salut mental i la prevenció del suïcidi. Per donar visibilitat al Dia Mundial de la Salut Mental ens entrevistem amb la Dra. Susana Ochoa, cap del Grup de Recerca d'Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT) de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) juntament amb la Dra. Judith Usall, i cap de recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD). 

Quins objectius persegueix el projecte PERMEPSY?

L'objectiu principal del projecte PERMEPSY és personalitzar els tractaments psicològics destinats a persones amb psicosi. Tot i que se centra principalment en persones amb esquizofrènia, també inclou altres trastorns psicòtics.

Partim d'un tractament psicològic que ja ha demostrat la seva eficàcia -l'Entrenament Metacognitiu (EMC)- i el que volem és identificar quins perfils de persones responen millor a aquest tractament i a quins components o estratègies concretes. A partir d'aquesta informació, dissenyem programes més personalitzats, adaptant les tasques i exercicis que les persones han de fer a casa per obtenir millors resultats.

Com heu aconseguit transformar les dades existents en un tractament adaptat a cada persona?

El projecte es divideix en dues grans fases. En la primera, hem treballat per identificar les variables que poden predir la resposta al tractament psicològic. Per fer-ho, hem creat un grup que ha realitzat revisions sistemàtiques de la literatura científica, amb l'objectiu de determinar quins factors ens diuen els estudis previs que són més rellevants. Paral·lelament, hem harmonitzat més de vint bases de dades internacionals d'investigadors i investigadores que havien aplicat l'Entrenament Metacognitiu en persones amb psicosi.

Amb aquest gran conjunt de dades hem desenvolupat models predictius mitjançant tècniques de machine learning, gràcies al suport de l'equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els resultats  d'aquesta anàlisi ens han permès crear una plataforma que ens dona informació sobre quines àrees millorarà més la persona i en quines menys amb l'Entrenament Metacognitiu, de tal manera que ens permet dissenyar una versió personalitzada d'aquest, que és la que actualment estem posant a prova en la segona fase del projecte.

En quin punt us trobeu ara de l'estudi?

Actualment ens trobem en la segona fase de l'estudi concretament a l'assaig clínic. En aquesta etapa, de manera al·leatòria un grup de pacients rep el tractament metacognitiu clàssic, mentre que un altre grup rep el mateix tractament però amb tasques personalitzades per fer a casa, adaptades al seu perfil de resposta.

L'estudi preveu incloure uns 250 pacients de diferents països, Alemanya, Espanya, França, Polònia i Xile, i en aquests moments nosaltres ja en tenim aproximadament la meitat de les persones reclutades. Si tot avança segons el calendari, l'assaig  clínic està previst que finalitzi a l'estiu del 2026.

De cara al futur, volem fer un pas més i personalitzar no només les tasques domiciliàries, sinó també el propi tractament psicològic. Aquesta seria una segona fase d'evolució del projecte, orientada a adaptar l'Entrenament Metacognitiu de manera més integral a les necessitats de cada persona.

Quin paper juga la personalització del tractament en salut mental i, concretament, en el cas de la psicosi?

El projecte PERMEPSY és el primer estudi que busca personalitzar el tractament psicològic per a la psicosi. Sabem que no totes les persones responen igual a un mateix tractament, i per això és essencial investigar com adaptar les intervencions a les necessitats i característiques individuals de cadascuna d'elles. Aquesta és la clau per aconseguir resultats més eficaços i duradors.

Per fer-ho, utilitzem una plataforma basada en machine learning que integra diferents dades de cada participant -com variables clíniques, cognitives, metacognitives i/o sociodemogràfiques-. A partir d'aquesta informació, el sistema identifica cinc variables clau que ens ajuden a predir la resposta al tractament:

• La intensitat dels símptomes positius
• La gravetat  dels deliris concrets
• El nivell de consciència cognitiva de la persona sobre les seves pròpies capacitats
• L'autoestima
• El grau de compliment del tractament

Aquesta anàlisi ens permet ajustar millor el tipus d'exercicis i estratègies que proposem a cada persona, fent que el tractament sigui molt més efectiu i personalitzat.

Com creus que aquesta recerca pot millorar la vida de les persones amb psicosi i les seves famílies?

Si aconseguim ajustar el tractament psicològic a les necessitats concretes de cada persona, el grau de millora pot ser molt més alt. La personalització permet que el tractament se centri en els aspectes que cada participant necessita reforçar, ja sigui treballar la seva autoestima, la consciència de la malaltia o la gestió dels deliris.

Això no només afavoreix una millor evolució clínica, sinó que també millora la qualitat de vida, tant de la persona afectada com del seu entorn familiar, ja que disposen d'eines més adaptades, efectives i amb un impacte real en el seu dia a dia.

Quins són els principals reptes que encara cal afrontar en la recerca en salut mental?

Podríem distingir dos nivells de trastorns mentals. D'una banda, hi ha els trastorns mentals comuns que solen ser més lleus -tot i que aquest terme no és del tot exacte, ja que alguns poden cronificar-se i arribar a ser molt severs. Molts d'aquests casos podrien prevenir-se amb intervencions adequades.

D'altra banda, hi ha els trastorns mentals greus, com l'esquizofrènia, davant dels quals es podria treballar per la recuperació, i en alguns casos, prevenir-se si es disposa de les eines adequades.

Per tant, crec que hi ha dos grans reptes en la recerca actual en salut mental. Per una banda, la prevenció, ja que amb un treball precoç molts trastorns es podrien evitar o minimitzar. I, per l'altra, la personalització del tractament, perquè cada persona té necessitats i respostes diferents, i ajustar les intervencions a aquestes particularitats és clau per millorar l'eficàcia terapèutica i la qualitat de vida de les persones afectades.

Si haguessis de llançar un missatge a la societat durant la Setmana de la Salut Mental, quin seria?

Durant la Setmana de la Salut Mental, m'agradaria recordar que és fonamental fomentar la integració i la comprensió de les persones que pateixen algun trastorn mental. És important que no se sentin espantades ni s'autoestigmatitzin, sinó que se sentin amb confiança per compartir la seva experiència i demanar ajuda quan la necessitin.

Alhora, des de la recerca, treballem perquè els tractaments s'adaptin a les necessitats de cada persona, fent-los més efectius i accessibles. Per això, el missatge és clar: si tens un problema de salut mental, no t'aïllis; demana ajuda i confia que hi ha recursos i tractaments pensats per tu.